![Identificación fotográfica] Identificación fotográfica]](https://wanted.love/uploads/news-logo/2025/06/17/3261/big-5a2e497527.jpg?auth=63ac4857dd7ccaf1ab620d3dcbeab77fb9125587f697b574615fc9681e4b773f)
La comèdia del desmenjat va ser una de les més fascinants i perfeccionades eines d’exposició pública de Josep Pla, i ho va ser des del principi: vull dir, des del primer moment en què va voler presentar-se al públic no només com a periodista i cronista, sinó com a autor d’una cosa tan seriosa com un nou llibre. Invenciblement, el seu pròleg a Coses vistes (1920-1925) em fa ressonar a la memòria la mateixa impostada humilitat que fa servir Cervantes al pròleg del seu primer llibre, La Galatea, com si haguessin estat els amics qui impulsen el llibre i vençut les resistències de l’autor, que no veu gaire sentit a publicar un llibre més. Pla broda la retòrica de la humilitat i la irrellevància de tot plegat, començant per ell mateix, i ho fa al seu primer llibre també: no gaire més, en aparença, que un aplec de textos ja publicats, retocats aquí i allà, sense cap infatuació o impostura de literat, que és una cosa que a Pla li resulta intolerablement fastigosa, a la seva joventut i també al final de la vida.
